
QUÈ ÉS LA LLUM?
És raonable suposar que, quan els nostres avantpassats es van començar a interessar en comprendre el món que els rodejava, el primer que van qüestionar-se van ser les situacions més immediates del seu entorn, com per exemple, per què el Sol apareix i desapareix cada dia o per què es veuen fenòmens lluminosos a la naturalesa, com l’arc de Sant Martí. Ja des de l’Antiga Grècia, els grans pensadors, que podem considerar com els primers científics, es qüestionaven sobre, per què veiem o què ho fa possible. Aquest fet no és d’estranyar ja que rebem entre el 60% i el 80% de la informació que ens rodeja a través del sentit de la vista.
Amb el temps, i sobretot a partir de l’Edat Mitjana, l’estudi de la llum es va anar independitzant de l’estudi de la visió. A partir de llavors s’han realitzat estudis sobre els fenòmens lluminosos generats per fonts de llum, com per exemple, s’han buscat les lleis que regeixen la seva propagació, les reaccions que provoca al incidir sobre un material o la composició de la llum blanca.
Com és habitual en l’àmbit de la física, es busquen explicacions als fenòmens de la naturalesa mitjançant models. En el cas de la llum han sorgit tres models al llarg de la història que donen resposta a la pregunta “Què és la llum?”.