DIFRACCIÓ
Quan la llum passa per una obertura gran en comparació amb la longitud d’ona de la llum, forma una ombra com la de la imatge següent. Es veu una frontera bastant nítida entre les zones de llum i ombra.
Però si es fa passar llum a través d’una escletxa prima (distància igual o menor a la longitud d'ona) es veu com la llum es difracta. Llavors desapareix la frontera nítida entre les àrees il·luminades i l’ombra, i la llum es propaga com un vano, produint una àrea il·luminada que es debilita fins arribar a l’obscuritat, sense vores ben definides. La llum s’ha difractat.
Principi de Huygens
Si col·loquem un obstacle davant d’una ona que hem creat, aquesta pateix una difracció. En el segle XVII, es va proposar un teoria anomenada Principi de Huygens (pel científic holandès Christiaan Huygens) el qual diu que les crestes de les ones de llum, anomenades fronts d’ona, que es propaguen des d’una font puntual, estan formades per ones secundàries diminutes, és a dir, els fronts d’ona estan formats per fronts d’ona més petits. D’aquesta manera, tots els punts d’un front d’ona es converteixen en punt emissors d’un altre front d’ona secundari, i la suma de tots aquests fronts d’ona genera el front d’ona gran o primari.
És per això que quan una ona troba un obstacle, primer només aconsegueix passar per l’espai una ona d’aquesta mateixa mida, però com que tots els punts d’aquest primer front d’ona són emissors de petits fronts d’ona, poc a poc, es van generant fronts d’ona més petits que, quan s’uneixen, formen fronts d’ona cada vegada més grans fins que tornen a abraçar tot l’espai anterior.
