Fenòmens de percepció
PER QUÈ VEIEM?
Si haguéssim d’escollir el sentit més important dels éssers humans, segurament la majoria ens decantaríem per la visió, ja que és la responsable de més del 75% de la informació que rebem del nostre entorn.
La visió comença quan la llum es reflexa en els objectes i arriba als nostres ulls. Aquests rajos que arriben són enfocats per la còrnia i el cristal·lí, per produir imatges nítides dels objectes a la retina, que conté els receptors visuals. Finalment, serà el cervell el qui processarà la informació enviada pels ulls i generarà la percepció visual final.
Hi ha dos tipus de receptors visuals: els cons i els bastonets. Aquests receptors contenen sensors que són sensibles a la llum i que reaccionen a ella produint senyals elèctriques que viatjaran a través de la xarxa de neurones que formen al retina fins al cervell.
Per tant, percebre una escena és el resultat final d’un procés al que denominem ≪visió≫. Aquest procés es complex i consta de diferents fases: fase òptica (imatge a la retina) + fase fotoquímica (acció dels fotoreceptors) + resposta elèctrica, que es combinen entre sí al llarg del camí visual cap al cervell + fase de interpretació perceptiva.
VISIÓ DELS COLORS
Una de les característiques més sorprenents de la nostra visió és la percepció del color. La primera etapa en la nostra visió del color es deu a l’existència de tres tipus de cons: L, M i S. Amb aquestes tres lletres s’identifiquen les seves diferents respostes: els cons L (long) es diuen així perquè són més sensibles a les llargues longituds d’ona de l’espectre visible, és a dir, a la llum vermella; els cons M (medium), a les longituds mitjanes i, per tant, a la llum verda; i els cons S (short), a les curtes, és a dir, a la llum blava.
Una altra característica que diferencia els cons L, M i S és la seva distribució espacial. A la retina hi ha molt pocs cons S, i existeixen el doble de cons L que de cons M. En definitiva: la proporció relativa de cons és aproximadament 12 L, per cada 6 M i per cada 1 S.
Com hem vist, el més habitual és tenir tres tipus de cons a la retina, per això la gran majoria de la població és tricromàtica. Però, a més, hi ha persones, molt poques, que són monocromàtiques perquè en les seves retines solament tenen un tipus de con: per això, la seva percepció visual manca de la sensació de color i ho veuen tot en escala de grisos. També existeixen persones dicromàtiques, amb només dos tipus de cons a la retina: en aquest cas, posseeixen una certa visió del color, però limitada. Per últim, també existeixen persones sense cap tipus de cons i que, per tant, solament tenen bastons a la retina; com a conseqüència, la seva visió és pobre, amb baixa agudesa visual i enlluernament.
En el nostre entorn estem contínuament envoltats d’objectes. Per percebre el seu color, aquests han d’estar il·luminats. Per la percepció del color d’un objecte, necessitem tres elements: la llum que il·lumina l’objecte, l’objecte il·luminat i un observador. La llum, provinent de la font, arriba a l’objecte i, depenent de l’objecte i de les seves propietats físiques i químiques, part de la llum es reflexa, una altra es transmet i una altra pot ser absorbida. La senyal de color està formada per la llum provinent de l’objecte que arriba a l’ull, és a dir, la llum reflectida o transmesa per l’objecte i modulada per ell.
Per tant, cada color que veiem depèn de les propietats de l’objecte, però també de la font de llum que l’il·lumina i l’observador. Si, per exemple, el mateix objecte l’il·luminem amb llum blanca (que conté tots els colors), el veurem d’uns colors diferents que si el mateix objecte l’il·luminem amb una llum que li faltin alguns colors.