dispersió
La velocitat de la llum en un medi transparent és menor que c, la disminució serà menor o major depenent de la naturalesa del medi i de la freqüència de l’ona. Com que la llum blanca està formada per els diferents colors i cada un té una freqüència diferent, quan aquesta llum blanca incideix sobre un medi transparent, les diferents freqüències viatjaran a diferents velocitats fent que els diferents colors es refractin de diferent manera. Quan la llum blanca es refracta dues vegades, com en un prisma, es nota bé la separació dels diferents colors que la formen. A aquesta separació de la llum en colors ordenats per la seva freqüència se l’anomena dispersió.
Arc de Sant Martí
Un exemple molt espectacular de la dispersió són els arcs de Sant Martí. Per veure un arc de Sant Martí, el Sol ha d’estar il·luminant una part del cel, i que hi hagi gotes d’aigua en un núvol o que caiguin en forma de pluja, en la part contraria del cel. Quan donem l’esquena al Sol, veiem els colors que formen l’arc. Des d'un avió, al voltant del migdia, l’arc forma un cercle complet. Tots els arcs de Sant Martí serien circulars si no s’interposés el terra.
Els colors de l’arc de Sant Martí es formen per la dispersió de la llum solar en milions de gotetes esfèriques d’aigua, que funcionen com a prismes. Quan un raig de llum solar incideix sobre una gota, una part d’aquesta llum es reflexa i la resta penetra a l’aigua on es refracta. En aquesta primera refracció, la llum es dispersa i forma colors; del violeta (que es desvia més) fins el vermell (que es desvia menys). A l’arribar al costat contrari de la gota, cada color es refracta en part i surt a l’aire, i una altre part es reflexa a l’aigua. A l’arribar a la superfície inferior de la gota, cada color es reflexa de nou i es refracta també a l’aire. Aquesta segona refracció se sembla a la d'un prisma, on la refracció de la segona superfície augmenta la dispersió que ja s’ha produït en la primera superfície.
Tot i que totes les gotes dispersen tots els colors, un observador només podrà veure la llum concentrada d’un sol color de qualsevol gota. Si la llum violeta d’una gota arriba a l’ull d’un observador, la llum vermella de la mateixa li arribarà més avall, cap als peus. Per veure la llum vermella s’haurà de buscar les gotes més a dalt en el cel.
